Page title

‹ Regresar

by ILoveAragon.com                             

 

La comarca del Matarranya es troba situada a l'extrem nord-oriental de la província de Terol, limitant amb les catalanes Terres de l'Ebre i el Maestrat valencià. 

 

Aquesta posició geogràfica estratègica ha tingut una gran influència en la història i la cultura de la comarca, que ha mantingut relacions estretes amb les comarques veïnes i amb Catalunya i el País Valencià en general.

 

 

El Matarranya, que pren el nom del riu que la travessa, és una comarca de gran bellesa paisatgística, amb una rica biodiversitat i un patrimoni natural i cultural destacable.

 

La zona muntanyosa coneguda com a Ports de Tortosa-Beseit és un dels seus elements més característics, amb cims que superen els 1.400 metres d'altitud i que ofereixen vistes espectaculars de la comarca i les seves rodalies.

 

Podem posar com a exemple, la penya coneguda com la Caixa (1014 metres d'altitud), que marca el límit entre els termes de Beseit i Vall-de-roures i que és un roquissar de d'una notable prominència que bé pot considerar-se, carregat de bones vistes i també d'història,  com icona del Matarranya. 

 

FOTO: JUAN LUIS CAMPS

 

S'ha associat al nom de Penna de Aznar Lagaia, nom que apareix al 1175 en la carta de donació al bisbe Pedro de Torroja. A la mateixa carta apareixen Vallem de Roures, Fozespatula i Mezchino. 

 

La pujada és fàcil si no apreta la calor i a més està ben marcada. No cal dir que les vistes son esplèndides, ja que en arribar al cim tindrem pe una banda, juntament amb tota una gran panoràmica dels Ports, als nostres peus l'embassament de Pena i per l'altra, mirant a ponent, la vila de Vall-de-roures creuada pel riu Matarranya.

 

FOTO: JUAN LUIS CAMPS

 

Reprenent el fil sobre els Ports de Beseit (dels quals en qualsevol cas tindrem ocasió d'aprofondir-hi en futurs articles), hem de dir que es tracta d'un un massís de relleu calcari que és hàbitat d'una gran diversitat de fauna ja que per exemple hi localitzem la major colònia de cabra hispànica de la Península Ibèrica, juntament amb altres espècies com teixons i genetes a part d'una important població de llúdrigues, voltors i aus de rapinya en general.

 

Constitueix clarament una regió de transició no només a nivell geogràfic entre la Serralada Costero-Catalana i l'imponent Sistema Ibèric, si no també a nivell climàtic, entre el clima mediterrani de la costa amb el continental amb trets de clima de muntanya.

 

Si bé el Mont Caro a la part catalana és el pic més alt de la serralada, no menys emblemàtic és el Tossal del Rei a 1350 metres d'altitud, punt de confluència on es troben els termes municipals de Vall-de-roures, Pobla de Benifassà i la Sènia i per tant, els tres antics regnes de la Corona d'Aragó, lo que li atorga a aquest cim un valor simbòlic de primer ordre.

 

FOTO: JUAN LUIS CAMPS

 

En el terreny de la cultura, el Matarranya té una gran riquesa patrimonial, amb molts pobles i nuclis històrics ben conservats i amb una gran quantitat de monuments i edificis singulars.

 

Els municipis amb més població de la comarca són; Vall-de-roures, Calaceit, Queretes, Beseit, Massalíó, Pena-roja, la Freixneda, etc. , que ofereixen una gran riquesa arquitectònica i cultural.

 

Vall-de-roures, que n'és la capital, compta amb un ric patrimoni històric i cultural i és un dels llocs més visitats de la comarca, també per trobar-se geogràficament en una posició central dintre de la mateixa i sent el principal encreuament de camins. 

 

CC BY-SA 3.0 ES / AUTHOR C045532

 

El nucli urbà de Vall-de-roures és una mostra de l'arquitectura popular, amb carrers estrets i cases de pedra, que han mantingut el seu caràcter tradicional al llarg dels segles.

 

El centre històric de la localitat és un exemple de la seva rica història, amb edificis com l'església parroquial, el castell i la plaça Major, on hi destaca especialment l'edifici renaixentista de l'Ajuntament, del que com a fet curiós podem dir que es va reproduïr al Poble Espanyol de Barcelona.

 

 

A la localitat de Calaceit, que forma part de la associació "los pueblos más bonitos de España", també hi ha nombrosos edificis de gran valor arquitectònic , com ho són per exemple l'edifici de l'Ajuntament, datat a l'any 1609, l'edifici d'estil barroc (any 1695) de l'església parroquial de l'Assumpció,  la capella de Sant Roc, d'estil renaixentista (any 1613), la Torre de Calaceit, que fóu part de la muralla encara que avui en dia és una vivenda o el Museu Juan Cabré , dedicat a aquest pintor i arqueòleg local.

També són molt destacables la plaça d'Espanya o el Sitjar, lloc de trobada i reunió dels vil·latans i on antigament s'impartía justícia i es feien el mercat i les assemblees, així com les ruïnes de l'antic poblat ibèric de Sant Antoni, jaciment arqueològic declarat Bé d'interès que es troba situat dalt d'un turó a un quilòmetre de la població.

 

FOTO: JUAN LUIS CAMPS

 

Una altra vil·la veina és Cretes o Queretes, localitat natal de l'Arquebisbe de Barcelona, Juan José Omella. Avui en dia i a diferència de cinquanta o cent anys enrere compta només amb poc més de cinc-cents habitants.

 

Tot i així la població estacional en època de vacances creix força i en qualsevol cas el poble pot presumir de força empenta cultural, es celebren durant l'any multitud d' actes i esdeveniments, com ho són per exemple el vistós mercat medieval que es celebra coincidint amb la Fira del Vi.
 

FOTO: JUAN LUIS CAMPS

 

Del seu patrimoni arquitectònic hi destaca l'Esgléssia de l'Assumpció, aixecada al segle XVI, edifici gòtic-renaixentista declarat monument històric amb una impresionant façana d'estil manierista.

 

O la Casa Turull, que rep el nom de la distinguida familia que en tenia la propietat i que sembla que havien fet fortuna com a grans constructors d'orgues per a esgléssies, declarada monument històric.

 

FOTO: JUAN LUIS CAMPS

 

En qualsevol cas, el veritable centre neuràlgic del poble és la seva plaça major (Pl. d'Espanya en la denominació actual) on enmig de la mateixa hi destaca una emblemàtica columna, que finalment es va emplaçar allí durant el segle XX però que havia correspost molt probablement a un edifici consistorial en projecte que mai s'acabà de fer realitat.

 

La columna està coronada per l'antic escut de la localitat, on hi trobem elements com la creu de l'Ordre de Calatrava, a la que va pertányer la vil·la i un anyell pasqual, símbol eclesiàstic que es creu associat al període de senyoriu del bisbat de Tortosa sobre la localitat.

 

FOTO: JUAN LUIS CAMPS

 

Sigui com sigui, si hi ha una població al Matarranya que no només competeix amb la capital Vall-de-roures en nombre de turistes i visitants si no que en moltes ocasions la supera, aquesta és Beseit. I no és gens estrany si tenim en compte els extraordinaris atractius naturals que ofereix la població.

 

Al seu terme neix el riu Matarranya, que dóna nom a la comarca i que en el seu moment va possibilitar un interessant passat industrial de la població com a zona pionera en la farbicació de paper. A més, també creuen el terme els seus afluents Ulldemó, Algars i riu Pena, que ens ofereixen a més racons d'extraordinària bellesa com són les gúbies del Regatxol i del Parrissal.

 

FOTO: JUAN LUIS CAMPS

 

Són indrets amb gran afluència de visitants i per poder accedir cal reservar i comprar el ticket d'entrada amb antelació. De fet, per a la conservació de l'espai natural, a la ruta de les passarel·les  del Parrissal hi ha un aforament limitat i cal adquirir un bitllet per a cada persona.

 

També cal advertir que, probablement pel mateix motiu de protecció del medi, no es permet l'accès amb animals. Una mesura si més no discutible, a ILoveAragon.com estimem també els nostres bons amics peluts i les passejades amb ells per la natura. 

 

FOTO: JUAN LUIS CAMPS

 

Un altre tresor natural de Beseit que no enveja res al Parrissal, és l'espai natural de la Pesquera, un indret d'excepcional bellesa al llarg del curs del riu Ulldemó.

 

Es tracta d'un conjunt de gorgs o piscines naturals de diverses mides que l'erosió ha anat creant amb el pas del temps i que avui dia està protegit com a Lloc d'Importància Comunitària (LIC). Les seves aigües de gran puresa són d'una transparència amb tons turquesa que inviten a un bany refrescant. Si bé s'ha d'anar en compte perquè la fondària pot ser enganyosa en certs punts.

 

FOTO: JUAN LUIS CAMPS

 

Tota la zona compta amb una rica vegetació, molts de pins i també matoll baix; hi trobem farigola, romaní, argelagues, mores silvestres, etc.  

A la Pesquera, a banda de prendre el bany,  també es poden fer diverses rutes de senderisme. La més anomenada parteix del Toll de Pablet i puja fins el cim de la Penya Galera (1034 metres d'altitud) un altre dels pics emblemàtics dels Ports.

 

Es diu que el nom li ve donat per la seva particular silueta, que recordaria la d'aquelles naus de l'antiguitat impulsades principalment per rems.

 

FOTO: JUAN LUIS CAMPS

 

Històricament, la comarca del Matarranya te relacions molt estretes tant amb les Terres de l'Ebre com amb la zona del Maestrat valencià, ja que des del punt de vista cultural i lingüistic comparteixen molts elements de la seva identitat i tradició, amb una llarga història en comú, que s'ha mantingut al llarg dels segles malgrat les diferències polítiques i administratives.

 

Per exemple des del punt de vista lingüístic, on el Matarranya torna a demostrar la seva característica de territori de transició: els seus divuit pobles tenen com a llengua pròpia una variant occidental del català i formen part del que des dels anys 70 del segle XX es va començar a anomenar "Franja de Ponent".

 

CC BY-SA 4.0 / JORDI GILI

 

Aquesta riquesa lingüística és una de les marques distintives de la comarca, que l'ha convertit en un lloc molt atractiu per als estudiosos de la llengua i la cultura.

 

Cal citar, per exemple, la gran tasca que va duur a terme la històrica Llibreria Serret, de Vall-de-roures, que durant gairebé quoranta anys va ser un autèntic centre cultural on a més de vendre llibres, s'organitzaven taules rodones, xerrades, presentacions literàries, etc. sempre donant especial suport als autors locals de literatura catalana i aragonesa, fins al punt que al 2017 va ser mereixedora per aquest motiu, de la Creu de Sant Jordi, una de les més prestigioses distincions atorgades per la Generalitat de Catalunya.

 

CC BY-ND 2.0 / GUSTAVO MAXIMO

 

El Matarranya també té una gran riquesa gastronòmica. La cuina del Matarranya és una cuina de muntanya, basada en productes de la terra i en una elaboració senzilla i tradicional.

 

És tradicional menjar-hi el ternasco de Aragón (anyell al forn), carns a la brasa acompanyades amb verdures de l’horta local, conill amb escabetx, truita de riu, caragols a la llauna, embotits del Baix Aragó, olives, etc.

 

I tastar els extraordinaris vins de la terra. La Garnatxa és la varietat de raïm més estesa a la producció vitivinícola de la comarca del Matarranya. Pots assistir a visites guiades i tasts de vi a Bodegas Crial (Lledó) i també als cellers Venta d’Aubert o Mas de Torubio (Queretes). També recomanem els vins de Lagar d’Amprius, elaborats a Calaceit.

 

 

En resum, el Matarranya és una comarca de gran bellesa paisatgística i riquesa cultural, que històricament ha mantingut i segueix mantenint relacions estretes amb els seus territoris veïns, les Terres de l'Ebre i el Maestrat.

 

La seva posició geogràfica estratègica ha estat determinant en la seva història i la seva cultura, que s'ha mantingut viva i activa al llarg dels segles. La comarca del Matarranya és, sens dubte, un dels llocs més interessants i atractius de la Península Ibèrica, que val la pena visitar i descobrir.

 

 

Per finalitzar, si estimes l'Aragó i el contingut d'aquesta publicació et sembla útil, informatiu, entretingut o valuós d'una manera o altra, considera ajudar a la difusió dels atractius d'aquesta terra compartint-la amb els teus amics i en els teus comptes de xarxes socials. Gràcies per llegir-nos!